La meva trajectòria en el camp de la traducció literària comença amb el trasllat de relats de l’espanyol a l’eslovè. A la Universitat de Ljubljana vaig estudiar filologia espanyola i filosofia. Amb el català vaig entrar en contacte per primera vegada durant el postgrau que vaig fer a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aleshores vaig decidir que havia d’aprendre aquesta llengua tan bé com fos possible per tal d’aconseguir que els relats dels autors catalans poguessin trobar el seu lloc entre els lectors eslovens.

La literatura catalana em resulta propera. M’interessen les històries que els seus autors ens conten i m’agrada la llengua en què estan escrites. El meu principal afany és que les traduccions a l’eslovè sonin igual que en la llengua original.

Fins ara he traduït obres de Jaume Cabré, Albert Sánchez Piñol, Llucia Ramis i Manuel de Pedrolo. Tinc, però, encara molts altres projectes de traducció d’obres de la literatura catalana, amb la intenció de publicar-les en les editorials més reconegudes d’Eslovènia.

La traducció significa per a mi ampliar els límits del món en el qual visc. La traducció fa possible que tot el saber, les emocions, les reflexions, els somnis i els desigs que posseeix l’ésser humà passin d’una llengua a l’altra. Estic convençuda que en totes les llengües es pot explicar absolutament tot, només cal trobar la manera de convertir un relat escrit en una llengua determinada en un mateix relat escrit en una altra llengua. En cada traducció necessàriament es perd alguna cosa (cal procurar que sigui el mínim possible), però cada traducció també comporta els seus guanys.