per Valèria Macías Pagès

Bàssem an-Nabrís (Franja de Gaza, Palestina, 1960) va néixer al camp de refugiats de Khan Yunis. De petit va treballar a les granges d’Ariel Sharon, prop de Sderot, originàriament Najd. Posteriorment, i durant vint-i-dos anys, va treballar en tota mena de feines a diferents ciutats d’Israel. Membre de la generació literària posterior a la guerra del 1967, va passar quatre anys i mig en presons israelianes com a conseqüència dels seus escrits.

L’any 1983 va participar en la fundació de la primera Unió d’Escriptors Palestins a Jerusalem. El 2007, després que Hamàs assolís el poder i controlés Gaza, va patir un atemptat a casa seva per part d’una milícia d’aquest partit. Des del juny del 2012 viu a Barcelona gràcies al «Programa Escriptor Acollit», coordinat pel PEN Català i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que ofereix protecció durant dos anys a un literat amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat.

Infatigable lector de literatura àrab i d’arreu del món des de l’adolescència, an-Nabrís publica als trenta anys el seu primer poemari: Taammulat al-walad as-suluk (Reflexions del nen pobre); el qual està compost per poemes breus rimats, on ja hi podem identificar l’essència de que serà la seva poesia. La concisió i la brevetat formals seran una constant en els següents títols de l’autor, i també el respecte per la mètrica, mentre que anirà abandonant la rima progressivament a partir del seu tercer llibre de poemes, Maqal fi mana ar-rih (Tractat sobre el concepte del vent). Bàssem an-Nabrís és un dels primers poetes àrabs que va fer servir el vers lliure, que en alguns casos es converteix en poesia en prosa o en poema narratiu.

Malgrat que les circumstàncies fan que la seva escriptura s’inscrigui en la literatura de la resistència, an-Nabrís procura cultivar una mirada reflexiva i pausada sobre els esdeveniments per mantenir els seus versos al marge de les reaccions més exaltades i immediates d’entre les múltiples manifestacions creatives que suscita l’ocupació israeliana. En la mesura en què cap escriptor palestí queda exempt de l’empremta i els reptes que aquesta ocupació imposa, també en el seu cas afectarà indefectiblement l’evolució del seu estil. A pesar que practica diversos gèneres literaris, an-Nabrís se sent essencialment, i per sobre de tot, poeta. És la poesia la que vertebra la seva producció, i relega la crítica literària o la crònica periodística a un segon pla.

Al seu primer poemari, en seguiran sis més: Núdhum al-aql al-khales (Sistemes de la ment pura), Amal xaeriya (Obra poètica) —volum que recull els seus dos primers llibres de poemes i el llibre Al-julús fi atmat al-beit (Asseure’s en la foscor de la casa)—, Maqal fi mana ar-rih, Bàhjat al-lamussamma (L’alegria de l’innominat), Leil al-qassaïd as-saghira (La nit dels petits poemes) i Maixàghel fi ghurfa (Ocupacions en una habitació). També és autor de dos diaris de guerra, el primer dels quals, Yawmiyat al-harb ala Ghazza (Diari de la guerra de Gaza), impel·lit per la urgència i la gravetat dels esdeveniments, el va publicar durant l’ofensiva israeliana contra la Franja de Gaza l’any 2010. Els atacs i el setge de l’exèrcit israelià a la Franja l’any següent queden documentats a Yawmiyat al-hissar ala Ghazza (Diari del setge de Gaza). Els seus poemes han estat inclosos en diverses antologies i traduïts a vuit llengües. L’editorial mallorquina AdiA ha publicat Totes les pedres, un volum bilingüe que reuneix una selecció dels seus poemes.

Les seves crítiques literàries i cròniques culturals i polítiques han aparegut principalment a la premsa palestina i també als diaris més importants del Món Àrab, però des del 2005 centra la seva faceta periodística en la columna setmanal del diari digital Elaph, un dels més llegits de la regió.