per Feliu Formosa

És difícil resumir en poques paraules una traducció que ja ha arribat als tres volums de més de set-centes pàgines de les Obres completes (el tercer està en curs de publicació), que ha dut a terme l’Institut del Teatre, i que encara s’hi han d’incloure un parell de volums més.

Deixant de banda la traducció de poemes, cançons, ficció en prosa i alguns textos de no-ficció que s’han traduït durant els darrers quaranta anys, les obres de teatre de Brecht mostren una diversitat considerable pel que fa a l’estructura narrativa i al llenguatge. Si comparem, per exemple, una peça primerenca com ara Baal (1919) amb El cercle de guix caucasià (1944-1945), segurament, l’últim dels grans drames de Brecht, difícilment hi podem reconèixer el mateix autor. Entre les seves obres, hi ha una trajectòria plena d’alts i baixos, influïda en tot moment pels esdeveniments històrics que van condicionar-la.

Dels seus controvertits inicis —el Brecht incisiu, gràfic, commovedor i formalment innovador del primer període de postguerra— passem al Brecht que, amb la col·laboració del músic Kurt Weill (L’òpera dels tres rals i Mahagonny, 1927-1930), continua formulant la seva teoria del teatre èpic, comença a fer servir un llenguatge més neutre i funcional que el de les «obres didàctiques» i assoleix una síntesi de tots els llenguatges anteriors amb les grans obres escrites a l’exili.

Ens trobem aquí, doncs, amb un autor polièdric i inconfusible al mateix temps, atès que no rebutja un registre del llenguatge que té en compte «la veu del carrer» i que es caracteritza per la «musicalitat». Com el gran poeta líric que és, el dramaturg Brecht obliga constantment els seus traductors a enfrontar-se amb problemes de ritme que no es poden ignorar.

He intentat tenir això present en l’edició actual de les Obres completes, traduïdes per Joan Fontcuberta, Clara Formosa, Ramon Monton, Carme Serrallonga, Isabel Negre, Anna Soler-Horta, Heike van Lawick, Pilar Estelrich i per mi mateix, com a traductor, coordinador i revisor.

Catalan writing [Barcelona: ILC; PEN Català] 16-17 (novembre 2002)