per Montse Samper

Georges Perec (1936-1982) és considerat un dels escriptors més interessants i imaginatius del segle XX. A més d’ésser creador dels mots encreuats setmanals de la revista Le Point de París, escrigué guions cinematogràfics, diverses novel·les, poesia, assaigs literaris i importants obres teatrals. Tot i que ha servit d’inspiració a altres autors, i ha estat traduïda a quinze llengües, l’obra de Perec és encara pràcticament desconeguda pel gran públic.

El 1965, l’escriptor publicà la seva primera obra, Les coses, amb la qual va guanyar el Premi Renaudot. Dos anys més tard, de la mà de Raymond Queneau i el matemàtic Françoise Le Lionnais, formà OULIPO, un taller de literatura potencial integrat per figures com ara Noël Arnaud, Marcel Duchamp o Luc Étienne, entre d’altres. L’objectiu del grup era explorar el potencial combinatori de la gramàtica i les regles d’estil buscant, en tot moment, l’expansió de les possibilitats narratives tot respectant les regles convencionals de la literatura. És gràcies als experiments realitzats en aquest taller que Perec presenta La disparition (1969), una obra que, entre moltes altres coses, gira entorn del segrest o desaparició de la lletra «e» tan comunament utilitzada en francès. Com a contrapunt d’aquesta última obra, el 1969 escriu Les Revenentes, un text en què l’única vocal que apareix és la «e». Sis anys més tard arribà W o el record de la infància, però realment la seva obra més llarga i aquella que resumeix totes les seves exploracions literàries és La vida, manual d’ús, fruit de vuit anys de feina i gràcies a la qual va rebre el Premi Médicis l’any 1978.