per Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí

Lilí Zografou (1929-1998) ha estat una de les escriptores més prolífiques, llegides i populars de la literatura grega. Amb més d’una trentena de llibres publicats, destaca no només com a novel·lista i autora teatral, sinó també com a assagista en camps tan diferents com ara la literatura, la política, la sociologia o la psicologia.

Va néixer l’any 1929 a Hiràklion, Creta, on passà la infantesa. Era filla d’un editor de diari d’idees liberals, molt avançades per l’època i per una illa secularment endarrerida com Creta. Cursà estudis mitjans a l’Institut Koraïs i al col·legi catòlic de les ursulines, a Naxos. Durant l’ocupació alemanya de Grècia fou empresonada per les seves activitats a la resistència, quan estava embarassada d’una criatura, que donà a llum a la presó. Després de l’alliberament del país començà a treballar com a periodista. Va viure deu anys a París, de 1953 a 1964, on estudià psicologia i sociologia. Els anys de la dictadura dels coronels (1969-1974) s’oposà al règim de Papadópoulos des de la seva tribuna periodística.

Dintre del panorama literari grec de la segona meitat del segle XX, Lilí Zografou va ser una precursora de la literatura escrita per dones i obrí les portes, fins aleshores només entreobertes, a un gran nombre d’escriptores de les quals avui es nodreix la novel·la grega contemporània. La seva primera aparició al món literari data de 1950, amb el recull de novel·les curtes Amor. Posteriorment es dedicà a l’assaig literari. El seu estudi sobre Nikos Kazantzakis, una aproximació psicoanalítica de la personalitat de l’escriptor, tingué una gran acollida entre la intel·lectualitat de l’època. Fou sempre una personalitat controvertida, igual que bona part de les seves obres. L’estudi Les crosses del capitalisme (1983), en què sostenia la teoria del paper del cristianisme i l’Església com a base del manteniment del sistema capitalista, provocà una forta polèmica a la societat grega de final dels setanta. Les seves novel·les més conegudes són La dona de Síbaris (1984), obra de fort contingut autobiogràfic i molt influïda per la filosofia de Nietzsche, i, sobretot, L’amor va arribar un dia tard (1997). Va morir l’any 1998 a Atenes a causa d’una embòlia.