Manuel António Pina
(octubre 2008)
per Gabriel de la S. T. Sampol
Va néixer a Sabugal (Beira Alta, Portugal) el 1943. Residia a Porto, on va morir el 2012.
Llicenciat en dret per la Universitat de Coïmbra i periodista, és col·laborador habitual del Jornal de Notícias (Porto), on escriu una columna diària, i de la revista Visão (Lisboa).
L’obra poètica publicada consta de molts de títols, entre els quals podem destacar: Ainda não é o fim nem o princípio do mundo calma é apenas um pouco tarde (1974), Aquele que quer morrer (1978; Prémio Casa da Imprensa), Um sítio onde pousar a cabeça (1991), Cuidados intensivos (1994), Nenhuma palavra e nenhuma lembrança (1999), Poesia reunida 1974-2001 (2001), Atropelamento e fuga (2002; Prémio da Crítica), i Os livros (2003; Prémio Luís Miguel Nava i Grande Prémio de Poesia da Associação Portuguesa de Escritores), Como se desenha uma casa (2012), i la seva obra poètica completa: Todas as palavras. Poesia reunida (2012). El 2011 li fou concedit el Premi Camões pel conjunt de la seva obra
Els temes que es manifesten de manera recurrent en els seus versos són la pròpia identitat, el record, la infantesa perduda, la mort i la metaliteratura. La crítica destaca en la poesia de Pina la coexistència de sentiment, reflexió metafísica, joc lingüístic i ironia.
Ha traduït al portuguès una antologia de Pablo Neruda (O homem invisível, 1965) i poemes esparsos de Jules Laforgue, fra Luis de León, Paul Éluard i T. S. Eliot. La seva poesia ha estat traduïda a l’alemany, anglès, búlgar, català, cors, croata, danès, francès, neerlandès i rus. A més de poesia, és autor d’obres de ficció, teatre, assaig i literatura infantil.
El 1988 va rebre el Prémio do Centro Português para o Teatro para a Infância e Juventude (CPTIJ) pel conjunt de la seva obra infantil i juvenil. El 1993 obtingué el Prémio Nacional de Crónica, Press Club / Clube de Jornalistas. El 2002 li fou concedit el Prémio da Crítica, atorgat per la Secció Portuguesa de l’Associació Internacional de Crítics Literaris pel conjunt de la seva obra poètica. Té la Medalla d’Or de la ciutat de Porto (2001) i és Comendador da Ordem do Infante D. Henrique (2005)
Als Països Catalans no ha estat publicat fins al 2006, data en què es traduí i edità Els llibres. A Mallorca ha participat en el cicle «Literatura portuguesa universal (con)celebrada» (2000), organitzat pel professor Perfecto Cuadrado, i en el IX Festival de Poesia de la Mediterrània (2007).