per Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí

Soti Triandafílou, nascuda a Atenes el 1957, és una de les escriptores gregues actuals amb més projecció literària i amb una formació més cosmopolita i eclèctica. Els personatges de la seva extensa obra sovint ni són grecs ni viuen a Grècia, per això se l’ha definit com la menys grega dels escriptors grecs del moment.

Professora d’història del cinema, periodista, traductora de quatre idiomes, doctora en història i civilització nord-americanes, actualment viu entre Atenes i París. Un dels fets cabdals de la seva vida va ser el desencís envers el moviment comunista, en el qual va militar durant cinc anys fins a convertir-se en una dissident, com molts altres, en conèixer els crims de l’estalinisme.

Triandafílou va començar a escriure el 1988, i des de llavors ha publicat sis novel·les i tres reculls de contes. L’any 2000, l’èxit de La fàbrica de llapis la va convertir en una de les escriptores més importants de Grècia. La novel·la explica la història de tres generacions al llarg de vuitanta anys, i per les seves pàgines hi desfilen els fets més rellevants del convuls segle XX: la descolonització, la Gran Guerra, la Revolució d’Octubre i el socialisme, el triomf del nazisme i l’estalinisme, la psicoanàlisi... Però els veritables protagonistes d’aquesta nissaga són l’amor als altres i la creença que els valors humans són invariables i no estan subjectes als capricis de la història. Una novel·la, la versió catalana de la qual ha merescut als seus traductors ser candidats al Premi Nacional de Traducció en llengua estrangera 2005 que atorga el Ministeri de Cultura Grec.