L’edat d’or
Francesc Parcerisas
Poètica
Assedegat d’amor i del plaer del desig
encetà mil camins que havia cregut revolts
de viaranys obscurs. Traí el seu passat
i potser alguns amics però servà, covard i pur,
els sentiments callats de qui es creu sense enemics.
Desesmat, acceptà càrrecs fàcils, la grisor
moderada, els vicis induïts pels alcohols.
S’arraulí ben de gust en qualsevol llit desfet
per la sola tebior fugissera d’una nit.
Ha deixat pensaments i fragments interromputs
d’escrits i dietaris d’interès força dubtós.
La casa, malvenuda, us costaria trobar-la:
al jardí abandonat hi creix la brossa altre cop.
El seu màxim orgull, una bona biblioteca,
fa anys fou subhastada i s’esbarrià pertot.
Mai no hauria pensat que el seu record
pogués arribar a escampar-se tant.
encetà mil camins que havia cregut revolts
de viaranys obscurs. Traí el seu passat
i potser alguns amics però servà, covard i pur,
els sentiments callats de qui es creu sense enemics.
Desesmat, acceptà càrrecs fàcils, la grisor
moderada, els vicis induïts pels alcohols.
S’arraulí ben de gust en qualsevol llit desfet
per la sola tebior fugissera d’una nit.
Ha deixat pensaments i fragments interromputs
d’escrits i dietaris d’interès força dubtós.
La casa, malvenuda, us costaria trobar-la:
al jardí abandonat hi creix la brossa altre cop.
El seu màxim orgull, una bona biblioteca,
fa anys fou subhastada i s’esbarrià pertot.
Mai no hauria pensat que el seu record
pogués arribar a escampar-se tant.
Francesc Parcerisas , Poètica Barcelona: Quaderns Crema, 1983.
