Formes de l'ombra. Poesia 1966 - 2002
Narcís Comadira
Meditació de novembre
aquest aire tan dens de crisantems,
m’agrada contemplar totes les coses
que ja han passat. El temps manyac les mena
del seu recés antic fins a nosaltres,
perquè siguin suport d’anys a venir.
Tornen els dies tristos quan, infants,
les hores eren fosques i els dimonis
nocturns ens encerclaven. Quants de plors
no hem amagat, sorruts, sota el llençol
de l’amor propi, perquè els grans creguessin
que érem valents i no vèiem fantasmes...
I ja més tard, el temps que tot el món
sembla que gira entorn d’un pensament
o d’un fet que no es fa, llavors les hores
es poblaven de lànguids sofriments,
d’esperes imprecises, de paraules,
de tendres i d’obscures tremolors.
Quants esforços inútils pressuposa
l’elaborar-se lent d’un home nou,
quants viatges secrets per regions
tenebroses i denses, els camins
que ens rescaten d’instints apilonats
per les races i els anys darrere nostre!
Oh sí, pensem, som joves, vius, tot canta
el triomf de l’esforç: un cos perfecte,
la flama d’un desig, fugaç somriure
d’uns ulls, un gràcil gest, i ja comença
aquell pressentiment que està a l’aguait
des dels llunyans inicis, devorant-nos.
Oh mort, oh mort, que encercles tots els passos!
Naixem amb tu, venim, que dolça ens crides
ja en els remots orígens quan no som
sinó llavor que busca on arrelar.
Boscos i mars, ocells, diverses bèsties,
tot espera el moment del nostre esclat.
No et commogui pensar que tens les hores
tan comptades: el món és tot per tu.
Cal que clavis les urpes amb afany
a la carn d’aquest tros de temps que et toca,
que serveixi de dolor de tants moments
per endurir la ràbia del múscul.
Ah, novembre dolcíssim, acompanya’m
i recorda’m sovint aquestes coses.
Tu te’n vas, ho saps bé, i res no et torba
de viure intensament totes les hores.
Jo també vull fugir de vagues pors,
he apostat per la vida i cal que guanyi.
Narcís Comadira ,
Meditació de novembre “Meditació de novembre”, a Formes de l’ombra. Poesia 1966-2002. Barcelona: Edicions 62 – Editorial Empúries, 2002, pàgs. 149-150.
