Escena 8 - Alguna frase

Carlos: Vols que sortim?

Silenci.

Carlos: Podem anar al Mc donald’s.
Lali: Avui sí que vols sortir?
Carlos: Podem anar a la Barceloneta. A mirar el mar. I després mengem alguna cosa al Mc Donald’s. O si no anem al Pollo-Rico.
Lali: Vull deixar aquesta feina.

Pausa.

Carlos: Tens un mal dia. Ho veus tot negre. És normal.
Lali: Ho dic de veritat.
Carlos: Si vols, demà t’acompanyo als museus i a aquests llocs que vas.
Lali: Per què?
Carlos: Per fer-te companyia.
Lali: Quan treballo ja no veig bitllets, només veig homes tristos.
Carlos: Què dius?
Lali: No entens res, Carlos.
Carlos: Sembla que estiguis llegint una frase d’aquelles que surten als bombons. No pots parlar normal?
Lali: Normal?
Carlos: Sí, quan et feies als de les obres, o als de les oficines, o als que descarreguen camions al port, parlaves normal i...i també estaves més contenta, ara et passes el dia com trista, sempre pensant en coses que no serveixen per res.
Lali: Em passava el dia col·locada
Carlos: He intentat seguir-te la corrent amb els bombons dels collons. A la puta merda els putus bombons, Lali. El que posa en aquells envoltoris no serveix per res. No té res a veure amb la vida real.
 
Pausa.

Lali: Estic farta de xupar polles podrides. Ho entens més això?

Pausa.

Carlos: Vols deixar-ho?
Lali:  Sí.
Carlos: Vale. Deixa-ho
Lali: Ho deixo.
Carlos: Deixa-ho.
Lali: Vull fer altres coses, puc fer altres coses.
Carlos: Quines  coses? Treballar de caixera al Dia i no cobrar ni la meitat fent el doble d’hores?
Lali: És una possibilitat.
Carlos: Vale. Fes-ho.
Lali: Ho faré
Carlos:  I jo?
Lali: Tu?
Carlos: Sí. Jo. Jo, què? Tu i jo què fem? Què farem?

Sona el telèfon.