Em serveixo de la poesia per conèixer-me millor o per governar-me. Em sento més viva, pura, plena quan escric poesia. M’atreuen l’èpica de la vida quotidiana, l’amor i els seus aspectes, l’autonomia i el progrés, i el murmuri de les coses petites. En la meva obra són importants la corporalitat i l’esforç per donar mesura a les tragèdies personals. En general escric sobre les meves experiències, tant si són reals com imaginades. Per tant, el resultat és una poesia sensitiva, molt basada en el jo, transparent i reposada, una confessió poètica, la majoria de vegades. Tot i saber com és de relatiu el valor de la paraula, intento trobar un equilibri entre la bellesa, l’exactitud i l’autenticitat.