Francès
Traductors de Francès
Vicent Alonso (1948)
Jordi Arbonès (1929-2001)
Carme Arenas Noguera (1954)
Avel·lí Artís-Gener (1912-2000)
Marc Audí (1979)
Aurora Ballester (1960)
Agustí Bartra (1908-1982)
Ursula Bedogni (1967)
Xavier Benguerel (1905-1990)
Mathilde Bensoussan (1929-2012)
Roser Berdagué (1929)
Denise Boyer (1946)
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)
Manuel Carbonell (1945)
Josep Carner (1884-1970)
Joan Casas (1950)
Anna Casassas (1958)
Margarida Castells (1962)
Antoni Clapés (1948)
Pere Comellas Casanova(1965)
Jaume Creus (1950)
Denise Desautels (1945)
Miquel Desclot (1952)
François-Michel Durazzo (1956)
Miquel Edo (1966)
Imma Estany i Morros (1965)
Ramon Farrés (1962)
Joan Ferrarons i Llagostera(1989)
Ramon Folch i Camarasa (1926-2019)
Feliu Formosa (1934)
Montserrat Franquesa (1966-2021)
Felícia Fuster (1921-2012)
Joaquim Gestí (1961)
Anna Gil-Bardají (1974)
Mercè Guitart (1981)
Pau Joan Hernàndez (1967)
Albert Jané (1930)
Cèsar August Jordana (1893-1958)
Bernard Lesfargues (1924-2018)
Ramon Lladó (1958)
Jordi Arbonès (1929-2001)
Carme Arenas Noguera (1954)
Avel·lí Artís-Gener (1912-2000)
Marc Audí (1979)
Aurora Ballester (1960)
Agustí Bartra (1908-1982)
Ursula Bedogni (1967)
Xavier Benguerel (1905-1990)
Mathilde Bensoussan (1929-2012)
Roser Berdagué (1929)
Denise Boyer (1946)
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)
Manuel Carbonell (1945)
Josep Carner (1884-1970)
Joan Casas (1950)
Anna Casassas (1958)
Margarida Castells (1962)
Antoni Clapés (1948)
Pere Comellas Casanova(1965)
Jaume Creus (1950)
Denise Desautels (1945)
Miquel Desclot (1952)
François-Michel Durazzo (1956)
Miquel Edo (1966)
Imma Estany i Morros (1965)
Ramon Farrés (1962)
Joan Ferrarons i Llagostera(1989)
Ramon Folch i Camarasa (1926-2019)
Feliu Formosa (1934)
Montserrat Franquesa (1966-2021)
Felícia Fuster (1921-2012)
Joaquim Gestí (1961)
Anna Gil-Bardají (1974)
Mercè Guitart (1981)
Pau Joan Hernàndez (1967)
Albert Jané (1930)
Cèsar August Jordana (1893-1958)
Bernard Lesfargues (1924-2018)
Ramon Lladó (1958)
Maria Llopis Freixas(1962)
Xavier Lloveras (1960)
Marta Marfany (1973)
Jordi Martín Lloret (1972)
Cinta Massip (1961)
Albert Mestres (1960)
Joan Francesc Mira (1939)
Núria Mirabet Cucala(1954)
Jesús Moncada (1941-2005)
Josep Maria Muñoz (1959)
Maria Antònia Oliver (1946)
Manel Ollé (1962)
Josep Palau i Fabre(1917-2008)
Xavier Pàmies (1959)
Francesc Parcerisas (1944)
Manuel de Pedrolo (1918-1990)
Arnau Pons (1965)
Amàlia Prat (1948)
Adrià Pujol (1974)
Ferran Ràfols Gesa (1975)
Jordi Raventós (1970)
Carles Riba (1893-1959)
Ricard Ripoll (1959)
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Joaquim Sala-Sanahuja (1953)
Joan Sales (1912-1983)
Gabriel Sampol (1967)
Encarna Sant-Celoni (1959)
Alfred Sargatal (1948)
Eulàlia Sariola (1944)
Carme Serrallonga (1909-1997)
Maria Simon (1970)
Lluís Solanes (1937)
Anna Soler Horta (1974)
Jaume Subirana (1963)
Joan-Pere Sunyer (1943)
Lluís Maria Todó (1950)
Ricard Torrents (1937)
Helena Valentí (1940-1990)
Ramon Xuriguera (1901-1966)
Xavier Lloveras (1960)
Marta Marfany (1973)
Jordi Martín Lloret (1972)
Cinta Massip (1961)
Albert Mestres (1960)
Joan Francesc Mira (1939)
Núria Mirabet Cucala(1954)
Jesús Moncada (1941-2005)
Josep Maria Muñoz (1959)
Maria Antònia Oliver (1946)
Manel Ollé (1962)
Josep Palau i Fabre(1917-2008)
Xavier Pàmies (1959)
Francesc Parcerisas (1944)
Manuel de Pedrolo (1918-1990)
Arnau Pons (1965)
Amàlia Prat (1948)
Adrià Pujol (1974)
Ferran Ràfols Gesa (1975)
Jordi Raventós (1970)
Carles Riba (1893-1959)
Ricard Ripoll (1959)
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Joaquim Sala-Sanahuja (1953)
Joan Sales (1912-1983)
Gabriel Sampol (1967)
Encarna Sant-Celoni (1959)
Alfred Sargatal (1948)
Eulàlia Sariola (1944)
Carme Serrallonga (1909-1997)
Maria Simon (1970)
Lluís Solanes (1937)
Anna Soler Horta (1974)
Jaume Subirana (1963)
Joan-Pere Sunyer (1943)
Lluís Maria Todó (1950)
Ricard Torrents (1937)
Helena Valentí (1940-1990)
Ramon Xuriguera (1901-1966)
Obriu l'article
Llengua pròpia, llengua bífida?
Salem Zenia
Permeteu-me començar la meva intervenció amb una anècdota popular. Per comprovar si havia après les lliçons que li donava, el pare va enviar el seu fill al mercat amb l’encàrrec que comprés allò que ell considerés el més valuós o el més dolç. El fill va tornar del mercat amb una llengua de vaca. «Bé, fill meu —va dir el pare—, creus que la llengua és la cosa més dolça i la més valuosa?» «Sí, pare!» —va respondre el fill.
Traduir de o cap a la llengua amazic
Salem Zenia
En realitat, encara que la nostra llengua, l’amazic, sigui fonamentalment oral, la traducció cap a aquest idioma ja fa temps que existeix. Algunes de la fonts històriques situen a l’Àfrica del Nord les primeres manifestacions de manuscrits en amazic, en el segle IX de la nostra era, els quals tractaven essencialment dels fonaments de l’islam. Eren adaptacions d’obres, importants en aquell moment, com ara el Mukhtar de Khlil, un compendi de dret malaquita molt conegut, o també el famós poema d’Al-Busri «Al burda» que actualment encara s’utilitza en algunes circumstàncies com a cant fúnebre.
La literatura francesa ha interessat sempre el públic català
Ricard Ripoll
Com és evident, la literatura francesa ha interessat sempre el públic català i, any rere any, apareixen traduccions de tots els gèneres literaris del francès, tot i que ens podria sobtar la poca presència, en els darrers anys, de versions poètiques. És evident que les polítiques comercials de les editorials no ajuden a conèixer noves propostes, si no és a partir de l’obcecació del traductor que, cada cop, es veu més limitada per la necessitat de vendre i d’oferir uns productes a l’abast de la majoria.
Traficant amb idees entre França i Catalunya
Ricard Ripoll
Les traduccions en català de la literatura francesa han estat sempre d’una notable qualitat. En primer lloc, perquè acostumen a ser versions de grans escriptors que coneixien força bé la llengua francesa i que havien viscut a França o havien tingut amb la cultura gal·la una relació particular. Tot sovint es traduïa no tant per oferir al públic un producte que aquest ja podia entendre i conèixer en l’original sinó més aviat com a exercici d’amistat entre escriptors, com a reconeixement d’una simpatia o d’una defensa dels valors que l’autor representava.
Yourcenar revisitée una experiència única
Lídia Anoll
No us feu il·lusions, aquesta experiència única no té res de singular, d’incomparable, d’original: és única, senzillament, perquè no n’he tingut mai cap altra com aquesta. Arran d’unes jornades sobre Marguerite Yourcenar, van instar-me a parlar de la traducció que havia fet d’Un homme obscur iUne belle matinée. Havien passat cinc anys i en aquell momenttreballava de ple en la traducció d’una petita obra d’orfebreria,Seul ce qui brûle,de Christiane Singer. Què vull dir amb això? Doncs que estava immersa en un altre món, que Yourcenar ja se m’havia desenganxat, i em quedava tan llunyana que ja n’havia oblidat, fins i tot, les penúries que m’havia fet passar i, sobretot, l’esgotament que sentia en acabar la traducció.
«Mil milions de llamps i trons!!!». Joaquim Ventalló, traductor de Tintín al català
Pau Vinyes i Roig
D'ençà de l'acabament de la Guerra Civil Espanyola la llengua catalana va ser arraconada a l'àmbit privat i familiar. El castellà s'imposava com l'única llengua oficial a tot l'Estat espanyol i les altres llengües quedaven prohibides en totes les esferes públiques, com ara la literatura i els assajos històrics i periodístics. Només de manera tímida es va permetre la publicació de llibres en llengua catalana, sempre que fessin referència a autors catalans d'abans del conflicte bèl·lic o relacionats amb l'àmbit eclesiàstic, com Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
La Disparition
Adrià Pujol
Georges Perec (1936-1982) va ser un dels escriptors francesos més coneguts de la segona meitat del segle XX. Assagista, dramaturg, guionista i poeta, la seva obra es reivindica des de camps molt diversos, com són l'antropologia, l'arquitectura, la literatura, la sociologia i la publicitat. Amic i condeixeble de Raymond Queneau, de Boris Vian i d'Italo Calvino, va ser un membre destacat de l'OULIPO i un dels principals impulsors del nouveau roman.
Quadern d'un retorn al país natal
Anna Montero
Hi ha llibres, poemes, que canvien la visió del món. De qui els escriu i també de qui els llegeix. Eixamplen, enriqueixen els límits del coneixement. Cahier d’un retour au pays natal en va ser un per a mi.