Dins els límits de l’espai i del temps, l’ànima de l’home anhela la llibertat. Som aquí, en aquest vast univers i no sabem què som, i no sabem què és l’univers. D’aquí ve la pregària de l’home per la llum, la seva perpètua lluita per aprendre una mica més durant els dies del seu pelegrinatge i el seu esforç per anar transmetent la torxa de les seves visions de generació en generació.

El vident i el poeta ens ajuden en el nostre camí cap a la llum i el pensador ens dona teories sobre les visions que el vident ha tingut. Però en aquests passatges no hi ha teories: hi ha paraules vives. “El qui tingui orelles per escoltar, que escolti.”