Oh Fortuna
Anònim
Anònim
(Dels Carmina Burana)
Oh Fortuna,
com la lluna
l’estat teu és variable:
sempre
creixes
o decreixes;
i la vida detestable
ajuda ara
i suara
els
sentits jugant confon.
La indigència,
la potència,
com si fossin gel
les fon.
Oh Sort vana
i tirana,
roda girant sens
parar,
perillosa,
enganosa,
sempre disposta a
mudar.
Amagant-te,
disfressant-te
a mi t’acostes
també.
Despullat
per maldat
del teu joc ara aniré.
En salut
i virtut
la Sort m’és desfavorable;
de vigor
a
llangor
el pas és inevitable.
I ara ja,
sens tardar,
les vostres
cordes polsau;
puix la sort
toma el fort,
tots alhora amb mi
plorau!
«Oh Fortuna». A: SAMPOL, Gabriel de la S. T. Difícil naufragi.
Barcelona: Columna, 2007. [Poema dels Carmina Burana]
Traduït per Gabriel Sampol
