Os Livros
Manuel António Pina
Manuel António Pina
El llibre
I en arribar a la dura
pedra marbre no diguis: «Aigua, aigua!»,
perquè
si has trobat allò que cercaves
ho has perdut i encara no ha començat la teva
recerca;
i si tens set, insensat, beu les teves paraules
puix que és tot
el que tens: literatura,
ni tan sols misteri, ni tan sols sentit,
només
una cosa hipòcrita i fosca, el llibre.
No tenguis contra ell el cor endurit,
allò que pots saber és en un altre
lloc.
Allò que el llibre diu és no dit,
com un paisatge que entra per la
finestra d’una cambra buida.
La ferida
Real, real, per què m’has abandonat?
I, així i tot, de vegades prou que em
cal
lliurar en les teves mans el meu esperit
i que, per un moment,
basti
que es faça la teva voluntat
perquè tot torni a tenir sentit,
no dic la
vida, sinó almenys el viscut,
noms i coses, franc arbitri, causalitat.
Oh, aplegar els trossos de tots els llibres
i desimaginar el món,
descrear-lo,
amarrat a l’altiu arbre mestre
del passat! Però on es pot
trobar un passat?
Art poètica
Vés, doncs, poema, cerca
la veu literal
que desocultament parla
sota
tanta de literatura.
Si la sents, però, tapa’t les orelles,
perquè per primera vegada seràs tot
sol.
Torna aleshores, si pots, pel camí
de les interpretacions i dels
sentits.
Però no miris cap enrere, no miris cap enrere,
o mai no et perdràs;
i
el teu cant, insensat, serà fet
sols de malenconia i de despit.
I de discòrdia. I tanmateix
sota tant de passat insepult
què has trobat
tret d’aldarull,
tret d’altre cop ressentiment i ironia?
«The house of life»
Com Rossetti rescatant l’ofrena d’amor
vers a vers del corrupte
cos
d’Elizabeth Eleanor, l’escriptor
és un lladre de tombes. I és un
mort
que dorm un son d’altri, el del llibre,
que a si mateix se somnia
digerint
la seva carn i la seva sang i dirigint
la seva mà i el seu franc
arbitri.
Qui va construir casa seva? Qui va sembrar
la seva vida, qui la
collirà?
Ni la seva mort li pertany, la va robar
a un altre i un altre li
la robarà.
Pren-ne, menja’n, lector: això és el seu cos,
la inhabitada casa del
llibre,
tu també ets, com ell, mort,
i tampoc no tens sentit.
PINA, Manuel António. Els llibres. Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol. Vic: Eumo (Jardins de Samarcanda 42), 2006.
Traduït per Gabriel Sampol
