IV

Quan aquell que dirigeix el combat
disposa els cavallers per la batalla
i l’estendard de la mort enarbora
a l’avantguarda com a proclama
d’esclat de guerra i encesa de focs
mostrant els ullals cruents en el xoc,
nosaltres fem de les nostres mans arcs
i de les nostres assutzenes fletxes,
i en lloc de llances presentem les flors.
La nostra guerra és solaç amb companys
per qui donar mort amb plaer és ofrena.
Si pica el timbal, fem sonar llaüts
i formem esquadres amb les violes.
No llancem rocs sinó pomes del Líban.
La nostra guerra la causa un coper
que quan transporta el vi i ens el serveix
uneix la vida eterna amb la terrena.
N’hi ha un d’abatut i un que s’arrossega.
Això és la guerra i no la que afligeix.
Amb vi matem i amb ell ressuscitem
al company que abans hem donat mort.