Rèquiem (rus)
Anna Akhmàtova
Anna Akhmàtova
9
Ja aixeca la seva ala la follia
Per cobrir la meitat de la meva
ànima,
Em fa embriaga amb el seu vi de foc
I em xucla cap a la més fosca
vall.
He ben entès com ara em cal
Acceptar la seva victòria
I copsar tot el
meu desvari
Com si el deliri d’un altre veiés.
I sé que no m’ha de deixar
Que m’endugui res amb mi:
(el meu prec
insistent és endebades
i l’enfureixo de tant suplicar.)
Ni l’esfereïdora mirada del meu fill,
Com un lament fet pedra,
Ni el
dia en què esclatava la tempesta,
Ni l’hora en què ens trobarem al davant de
les reixes,
Ni la frescor tan dolça de les mans,
Ni l’ombra tremolosa dels
til·lers
Ni cap ressò, tènue, llunyedà,
Del darrer mot de consolació.
La casa de la Fontanka, 4 de maig de 1940
AKHMÀTOVA, Anna; TSVETÀIEVA, Marina: Versions d’Akhmàtova i
Tsvetàieva. Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustovà. Barcelona:
Proa, 2004, pàgina 135
Traduït per Maria-Mercè Marçal
