Na oštrici brijača
Petar Matović
Petar Matović
Enguany els til·lers floriran tard,
Ana tampoc tornarà de Grècia,
i he pintat l’habitació de groc: tranquil·litza.
Cada matí em desperte cansat i suat,
el temps fins que encenc el primera cigarret és
pensament del vers, ritme i un misto.
No tinc visió de conjunt. El meu ventre és un corb marí
amb un mocador al coll. Mentre vagarege
no em veig com Odisseu, ni com Ahasverus.
Cada vegada promet, quan abans d’afaitar-me
comprove amb el polze el tall de la gillette, que quan estiga
satisfet de mi mateix escriuré un poema.
Traduït per Pau Sanchis
