Rip Van Winkle

Washington Irving
Washington Irving
L’únic partidari domèstic d’en Rip era el seu gos, en Llop, que era tan calçasses com el seu amo; la dama Van Winkle els considerava com compares en la galloferia, i fins i tot contemplava l’animal amb un ull malèvol, veient-hi la causa de l’esgarriament del seu amo. És veritat que, pel que es refereix a totes les qualitats de l’esperit que escauen a un gos honorable, no hi ha animal més valent que mai hagi rastrejat pels boscos…però d’on treure aquella força capaç de resistir la infatigable envestida d’una furiosa llengua de dona? Tan bon punt en Llop entrava a casa, la crinera li queia, la cua li baixava en terra o se li cargolava entre les cames i es movia, sigilós i amb aire de condemnat, tot mirant d’esquitllentes la dama Van Winkle; i al mer besllum d’un florejar de pal d’escombra o de llossa, fugia cames ajudeu-me cap a la porta, tot ell fet un grinyol.

(…)
Solia contar el seu relat a cada foraster que venia a l’hotel del senyor Matapà. Al principi, hom remarcava com variaven alguns detalls cada vegada que l’explicava, cosa deguda, sens dubte, al poc temps transcorregut d’ençà del seu despertar. Al cap i a la fi, prengué la forma que correspon exactament a la que teniu a les mans, i no hi havia home, dona, ni criatura en tot el veïnatge que no se’l sabés de cor i memòria. Alguns sempre ostentaven dubtar-ne la veridicitat i insistien que en Rip estava tocat del cap, al·legant l’esmentada incoherència que, per altra banda, en Rip mai no sabé extirpar a llur satisfacció. Tot i així, els habitants holandesos més ancians hi subscriuen, quasi universalment, amb tots els ets i uts. I avui encara, si als encontorns de les Kaatskill en una tarda d’estiu aquests senten alguna gran tronada, no n’hi ha cap que no s’acuiti a afirmar que això són en Hendrick Hudson i la seva tripulació que hi juguen a bitlles; i així mateix coincideixen tots els calçasses del veïnatge en el seu desig que, tota vegada que la vida se’ls fa més que carregosa, ells també puguin delectar-se en una reconfortant tirada de la gerra d’en Rip Van Winkle.

IRVING, Washington. Rip Van Winkle [1819]. a Independència i unió dels Estats Units d’Amèrica. Barcelona: Llibres de l’Índex, 1993, pàg. 85-103. 

Traduït per Ronald Puppo

Ronald Puppo