Clara Formosa
Visat núm. 32
(octubre 2021)
(octubre 2021)
Vaig néixer el 3 de gener de 1967, després de viure i estudiar un temps a Alemanya, he traduït sobretot narrativa, també assaig o pel·lícules per a doblatge i subtítols.
La meva relació amb la traducció comença a casa, de ben petita. El meu pare és traductor de l’alemany i ha traduït molt teatre i poesia. La presència de la llengua i la literatura alemanya a través del teatre i de les cançons que sonaven a casa era gairebé constant i així ha continuat al llarg de tota la vida. Ja d’adolescent, va arribar el moment d’anar a passar un parell de temporades a Alemanya per aprendre bé la llengua. Després, he fet moltes feines, caracterització per teatre i cinema, molts anys en turisme, companyies aèries, la carrera inacabada de Filologia hispànica… I sempre, des de tota la vida, les traduccions de l’alemany m’han acompanyat amb més o menys intensitat. Ara compagino classes en acadèmies d’idiomes amb les traduccions, que en els darrers anys ocupen la major part del meu temps.
M’agrada pensar que les traduccions fan arribar a tothom els llibres escrits en qualsevol altra llengua, veure-ho com una mena de servei que faig a la literatura, com el que feien els copistes de l’Escola de traductors de Toledo. M’agrada la lectura profunda que la traducció m’obliga a fer d’un text. M’agrada triar i remenar paraules en català, haver de fer-les encaixar en l’època del text, en el personatge que les diu. M’agrada fer i desfer trencaclosques amb les paraules.