Poemes de l´alquimista 1936-1950
Josep Palau i Fabre
Sonet escrit de cara a la mort
En els cercles concèntrics del teu iris,
com en l’aigua agitada per un roc,
jo veig la meva imatge entre deliris,
segur només d’haver arribat a enlloc.
La diminuta arena dels martiris
i les pedres brillants de gebre i foc
encenen les ciutats de cementiris
que habiten les fondàries d’aquest lloc.
El dia que es farà l’aigua quieta
i el teu ull serà net com un espill
contemplaré la meva faç perfeta.
I després del moment del gran perill,
amb la boca negada, i capgirat,
vindré a raure al teu fons d’eternitat.
com en l’aigua agitada per un roc,
jo veig la meva imatge entre deliris,
segur només d’haver arribat a enlloc.
La diminuta arena dels martiris
i les pedres brillants de gebre i foc
encenen les ciutats de cementiris
que habiten les fondàries d’aquest lloc.
El dia que es farà l’aigua quieta
i el teu ull serà net com un espill
contemplaré la meva faç perfeta.
I després del moment del gran perill,
amb la boca negada, i capgirat,
vindré a raure al teu fons d’eternitat.
Josep Palau i Fabre , Sonet escrit de cara a la mort Poemes de l'Alquimista. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1997, p. 136.
