Quan escric poemes intento trobar una mica d’èpica en les coses, els esdeveniments i les paraules senzilles. No tinc gaire teoria, només l’espasa de l’esforç diari sobre el cap i la ploma a sota. Sóc una poeta petita i compromesa [joc de paraules en èuscar: txikia, petita; atxikia, compromesa] amb el poble, amb la llengua, amb la gent, amb la manca de desenvolupament, futur i universalitat, i també amb la identitat lesbiana basca. La majoria de vegades escric poemes perquè siguin cantats i l’alquímia funciona, amb la qual cosa es compleixen els objectius d’aquesta poeta responsable i preocupada.