En veure la meua alçada i el meu aspecte, qui creuria, senyora, que vaig nàixer d\'una geganta?... Tanmateix, res no és més cert que el fet que dec l\'existència a Fag Hurí, princesa de Serendib, que fa vora huit peus d\'alta; però haig de dir-vos que, en compensació, mon pare, anomenat Kuter Asmaí, rei d\'Atjé, encara és més petit que jo. L\'amor ho ret tot igual. Mon pare es va enamorar perdudament de Fag Hurí durant un viatge i no va pensar que fos massa gran per a ell, i la princesa, ma mare, deixant-se entendrir per les protestacions que li féu d\'estimar-la tota la vida, no va prestar atenció a l\'enorme desigualtat de talles; com que era senyora de les pròpies voluntats —perquè son germà, el rei, que regnava en Serendib llavors, no tenia més que set anys—, va consentir que mon pare la dugués a Atjé, on va esposar-la.

Quatre mesos i mig després del casament, ma mare em va parir a la manera dels pigmeus i m\'anomenaren Baluman Sanguir. Però, com que havia concebut dos infants alhora, al cap d\'uns altres quatre mesos i mig va posar al món també una xiqueta, a la qual, per assemblar-se-li i per nàixer seguint l\'ordre natural, posaren el nom d\'Agazir, la de bona alçada. Així, per bé que vam nàixer en diferents temps i de diverses grandàries, ma germana i jo no deixem de ser bessons.

En arribar ma germana a l\'edat núbil, la seua bellesa va moure tant de soroll que tots els prínceps veïns la demanaren en matrimoni; però Badam, un parent que regnava en Pedir, va prevaldre sobre tots els altres, i estava a punt de veure coronada la seua flama, quan malauradament el cruel Cussaïb s\'enamorà d\'Agazir.