o com una arqueòloga esdevingué traductora i escriptora. 

Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, 1959) treballa de traductora en l’administració valenciana; és a dir, que es guanya les garrofes traduint d’una llengua a una altra. Però també –de vesprada i en caps de setmana o permisos sense sou– és poeta, narradora, novel·lista i traductora literària..., una apassionada, en fi, de les pedres i de la paraula escrita.

En acabar la carrera de Geografia i Història –especialitat d’Arqueologia i Prehistòria–, es va passar bona cosa d’anys subsistint gràcies a feines diverses, i estudiant francés i anglès; fins que en gener del 92 va aprovar les oposicions de tècnica de promoció lingüística –traductora-correctora, en llenguatge pla– a què es presentava, que són les que d’alguna manera l’han duta ací. Per què?, us preguntareu. Doncs, perquè, com que acaba més farta que Mahoma de la cansalada de les traduccions administratives, de tant en tant li cal capbussar-se en traduccions literàries que la duguen a altres móns, sobretot del francès del Segle de les Llums. Prova en són la traducció que va fer el 2008 de l’obra de tradició orientalista els Mille et un Quarts-d’heure, contes tartares, del dramaturg, contista, jurista, erudit i home de lletres Thomas-Simon Gueullette (Paris, 1683 - Charenton, 1766), i d’altres obres, de teatre i poesia, ara per ara inèdites.

Quant a traduccions d’altres llengües, ha traduït de l’espanyol dues obres de Josep Cháfer (El destí de Ben Sortut i Salim), i a l’espanyol obra pròpia. Així mateix, és autora d'una versió en prosa del poema èpic finlandès Kalevala, d'Elias Lönnrot, i ha cotraduït, del danés, Sottovoce, d'Anne Marie Dinesen, i una antologia de Tove Ditlevsen, totes dues amb A. M. Dinesen, i de l'àrab, el llibre Perles de la nit. Poetes andalusines, amb Margarida Castells.

Com a escriptora, ha publicat tres novel·les (Siamangorina, Al cor, la quimereta i Milonga de tardor), dos reculls de narracions (Dotze contes i una nota necrològica, i Guarda't dels jocs del destí), quatre poemaris (Sénia de petits vicis, arran de pantomima, Dèria i fal·lera, i Sediments d'albaïna i maregassa) i una antologia: Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, amb il·lustracions de Maria Montes. I també és coautora de dos llibres de llengua (Reciclatge i Accent greu).

Ah, i des de fa cinc anys organitza diversos actes, al País Valencià, per a celebrar el Dia Internacional de la Traducció –DIT, com els ha batejat ella–; cada any dedicat a una o més llengües o a una especialitat: poesia, narrativa, teatre, cinema... A Alboraia, van per la sisena edició; a Tavernes de la Valldigna, per la quarta, i, a València, per la tercera.