Der zerbrochene Krug
Heinrich von Kleist
Heinrich von Kleist
Sala del tribunal
ESCENA PRIMERA
Adam, assegut, s'embena una cama.
Entra l'escrivent Llum.
LLUM
Diable, què em dieu, compare Adam!
Què us ha passat? Quin
aspecte teniu?
ADAM
Ja ho veieu. Qui té cames, ensopega.
Hi ha alguna pedra en
aquest terra llis?
Doncs aquí he ensopegat, i és que tothom
porta a dintre
la pedra que el fa caure.
LLUM
No! Dieu que tothom porta la pedra…?
ADAM
Sí, dintre seu…
LLUM
Maleïda!
ADAM
Què us passa?
LLUM
Veniu d'un primer pare dissolut
que va pecar al principi de
les coses,
i la seva caiguda el va fer cèlebre;
I vós, no heu…?
ADAM
Què?
LLUM
…caigut com ell?
ADAM
Si jo…?
És clar! He caigut aquí, jo us ho he dit!
LLUM
Heu caigut com un sac?
ADAM
Sí, com un sac.
Devia fer una fila ben galdosa.
LLUM
I això, quan ha passat?
ADAM
Ara mateix,
al moment just que baixava del llit.
Tenia
encara als llavis el meu càntic
matinal, i tan d'hora ja ensopego,
i abans
que el curs del dia no comenci,
Nostre Senyor ja em deslloriga un peu.
Heinrich von Kleist, El càntir trencat (escena primera), Barcelona, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1988 (Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal).
Traduït per Feliu Formosa
