Romulus der Grosse

Friedrich Dürrenmatt
Friedrich Dürrenmatt

RÒMUL:

La toga imperial, Aquil•les! El llorer imperial, Píram! (AQUIL•LES li posa la toga imperial damunt les espatlles i PÍRAM li cenyeix la corona de llorer.) Fora la taula i el vi, Aquil•les. És un moment solemne. (AQUIL•LES i PÍRAM s’enduen la taula per la dreta.) Ja podeu tornar al llit. (PÍRAM i AQUIL•LES fan una reverència i, d’allò més confusos i espantats, se’n van per la porta del fons.) L’emperador està disposat a escoltar-vos. Què li heu de dir?

TUL•LI ROTUND:

Exigim la devolució de les províncies.

MARES:

Les teves legions.

EMILIÀ:

L’Imperi.

Silenci profund.

RÒMUL:

L’emperador no està obligat a donar-vos compte de res.

EMILIÀ:

Hi estàs obligat amb Roma.

ZENÓ:

N’has de respondre davant la història.

MARES:

Et recolzes en el nostre poder.

RÒMUL:

No em recolzo en el vostre poder. Si hagués conquistat el món amb la vostra ajuda, tindríeu dret a parlar així. Però jo he perdut un món que vosaltres no heu guanyat. L’he deixat caure com un moneda falsa. Sóc lliure. Amb vosaltres, no hi tinc res a veure. No sou més que unes papallones voletejant a l’entorn de la meva llum, unes ombres que es fonen si jo deixo de brillar. (Els conspiradors van retrocedint cap a la paret.) Només dec explicacions a un de vosaltres, i ara mateix parlaré amb ell. Acosta’t Emilià. (Lentament, EMILIÀ s’hi acosta des de la dreta.) No puc parlar-te com a un oficial que ha perdut l’honor. Jo sóc un paisà i no he entès mai l’honor militar. Però et parlaré com un home que has viscut experiències molt dures i que has estat torturat. T’estimo com un fill, Emilià. Vull veure en tu el gran, l’últim argument contra el qui, com jo, no es defensa, contra l’home que sempre serà ultratjat, víctima mil vegades humiliada del poder. Què exigeixes del teu emperador, Emilià?

EMILIÀ:

Exigeixo de tu una resposta, emperador Ròmul.

RÒMUL:

Tindràs aquesta resposta.

EMILIÀ:

Què has fet perquè Roma no sigui ultratjada com ho he estat jo?

RÒMUL:

Res.

EMILIÀ:

I com et vols justificar? Se t’acusa d’haver traït el teu Imperi.

RÒMUL:

No sóc jo qui ha traït el meu Imperi. Roma s’ha traït ella mateixa.

Friedrich Dürrenmatt, Ròmul el Gran (acte III) [Romulus der Grosse (Dritten Akt)], Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya i Proa, 2005.

Traduït per Feliu Formosa

Feliu Formosa
Feliu Formosa