ACTE PRIMER
ESCENA PRIMERA

IFIGÈNIA
A la vostra ombra, movedices copes
d’aquest sant bosc tant vell i ple de fulles,
lo mateix que en el temple de la deessa,
hi entro més frisosa avui encara
que l dia en que hi vaig dâ aquells primers passos:
la meva ànima no acaba d’avenir-s’hi.
Ja fa molts anys que m serva aquí reclosa
un alt voler, an el que jo m rendeixo,
prò com el primer jorn só forastera.
Que m separa la mar dels que jo estimo,
i passo hores i hores a la platja
vers la terra dels grecs anhelant sempre,
i contra ls meus sospirs no més revénen
sordament les onades bramadores.
Ai! malhaurat aquell que lluny dels propis
està sol: tot plaer se li amarganta,
i els pensaments tot-hora se l’enduuen
vers la casa pairal, allí on va veure
el sol aclarì l cel el primer dia,
i aont el jocs lleugers de l’infantesa
l’anaven enllaçant amb uns i altres...
Jo no m queixo dels déus, però és ben trista
tant mateix la sort nostra, pobres dònes!
És poderós a casa i a la guerra
l’home, i s sap valer siga allà on siga:
tot possehî és per ell, tota victoria,
i sempre té amanida una mort noble.
Les ditxes de la dòna són mesquines.
Ja és consol i és dever ensems per ella
l’estar subjecta al dur marit; i ai! pobra
si mala sort la porta a terra estranya!
Així, jo, que ara am ferms i sagrats llaços
só aquí pel noble Thoas retinguda,
quina vergonya m dono, oh tu, deessa,
d’haver de confessar que sols per força
vaig servint ton altar... Tu, que m salvares!
Ma vida havia d’esse-t consagrada
per servì-t lliurement, i encara espero
en tu, Diana, que al mirar la filla
del rei més gran que hi ha damunt la terra
de mort amenaçada, la prengueres
en tos divins i piadosos braços.
Filla de Zeus, si an aquell home insigne
al qui, afligit, la filla demanaves;
si al gran Agamemnon que als déus s’assembla
i que en l’altar te va donar la filla,
dels murs vençuts de Troia a casa seva
has tornat gloriós, tornant-lo als braços
de l’esposa, dels fills, de quant estima,
torna-m’hi també a mi: ja que m salvares
de la mort, salva-m, doncs, d’aquesta vida,
que ara és per mi com una mort segona.