JOC DEL BOIG SOTA LA CREU

BOIG: Bé, ja està. Em pareix mentida! Estic tan content... aguanta, Jesús, que ha arribat la teua salvació... agafe les tenalles, ací estan. Mai no ho hauries pensat, eh Jesús, que vindria a salvar-te precisament un boig... ha ha... espera, que primer et lligue amb aquesta corretja, no tarde gens... no tingues por que no et faré mal, et baixaré tan dolçament com una núvia i després et carregaré sobre els meus muscles, sóc fort com un bou... i ens n\'anem volant! Et portaré fins al riu: allí tinc una barqueta i amb quatre colps de rem creue el riu. I abans que clarege estarem sans i estalvis a casa d\'un amic meu bruixot que et medicarà i et curarà en tres dies. No vols? No vols el bruixot? Bé, anirem a veure el metge dels ungüents, que també és un amic de confiança. Res? No vols que et desclave?

Ja comprenc... estàs convençut que amb aquests forats a les mans i als peus, trencat en les lligadures com t\'han deixat, ja no podràs caminar ni menjar sol. No vols estar en el món a expenses dels altres com un pobre desgraciat, veritat? Ho he endevinat? Tampoc no és per això? Oh, carall... i aleshores per què? Pel sacrifici? Què dius? Què? La salvació? La redempció... però de què em parles? Què? Oh, pobret... no m\'estranya, tens febre... estàs cremant... bé, però ara et baixe, et cobrisc bé amb la túnica... ara perdona\'m, però ets un cabota... no vols que et salve? Vols realment morir en aquesta creu? Sí? Per la salvació dels homes... Oh, és per a no creure\'l... i després diuen que el que està boig sóc jo, però tu em guanyes en mil perxes de llarg, estimat Jesús de la meua vida! I jo que m\'he matat tota la nit, jugant a les cartes, per a ara emportar-me aquest desengany... sagrament, tu ets el fill de Déu, no? Ho sé bé, corregeix-me si m\'equivoque: bé, des del moment que tu ets Déu, saps bé el resultat que tindrà el teu sacrifici de morir crucificat... Jo no sóc Déu, ni tan sols profeta: però m\'ho ha contat la pàl·lida aquesta nit, entre llàgrimes, com acabarà açò.

Primer et posaran tot daurat, tot d\'or, de cap a peus, després aquests claus de ferro te\'ls faran de plata, les llàgrimes es tornaran trossets lluents de diamant, la sang que et goteja per totes parts la canviaran per un enfilall de robins resplendents i tot açò a tu, que t\'has desganyitat parlant-los de la pobresa.

A més, la teua creu dolorosa la posaran pertot arreu: en els escuts, en les banderes de guerra, en les espases, per matar la gent com si foren vedells, matar en nom teu, tu que has cridat que tots som germans, que cal no matar. Has tingut ja un Judes? Doncs bé, tindràs tants Judes com formigues, traint-te, utilitzant-te per a enganyar els crèduls.

Fes-me cas, no paga la pena...

Eh? Que no tots seran traïdors? Bé, dis-me algun nom: Francesc el beat... i després Nicolau... sant Miquel tallacapes... Doménec... Caterina i Clara... i després... d\'acord, aquests també: però seguiran sent quatre gats en comparació amb el nombre de malparits... i també a aquells quatre gats els tractaran una altra vegada igual que a tu, després d\'haver-los perseguit quan estaven vius. Repeteix, perdona, que no t\'he entés. Encara que només n\'hi haguera un... sí, un sol home en tota la terra digne de ser salvat, perquè és un just, el teu sacrifici haurà servit d\'alguna cosa... Oh, no: aleshores ets realment el cap dels bojos... ets un manicomi complet! L\'única vegada que em vas agradar, Jesús, va ser aquella vegada que vas arribar a l\'església mentre mercadejaven i vas començar a pegar a tots amb el bastó. Ui que bonic va ser veure\'t... aquell era el teu ofici... i no morir en la creu per la salvació! Oh Senyor, Senyor... m\'entren ganes de plorar... però no ho cregues, plore perquè estic enfadat.