per Oriol Fuster i Cabrera

El somriure murri de Nicolae Coman (Bucarest, 1936-2016) era, possiblement, la seua millor carta de presentació. Reconegut poeta, musicòleg i compositor, Nicuşor —com se’l coneixia familiarment—va ser també responsable de l’aproximació de l’obra d’alguns dels noms més importants de la poesia catalana al romanès.

Realitzà estudis musicals al Conservatori de Música de Bucarest, on es llicencià el 1959, havent estat alumne de professors com ara Mihail Jora, Leon Keppler o Paul Constantinescu. El 1960 inicià un període de recerca a l’Institut del Folklore Romanès, i més endavant esdevingué assistent i lector al Conservatori.

A final dels anys cinquanta començà a publicar composicions. Amb prop d’una trentena d’obres publicades, entre música de càmera, simfònica i instrumental, Nicolae passà a formar part de la plantilla de professors del Conservatori el 1992, on ensenyà composició i harmonia.

Pel que fa l’escriptura, Nicolae va ser responsable d’estudis i articles per a publicacions, entre les quals cal esmentar, Muzica, Revista de Folclor o România literară. Va publicar també reculls de poemes.

És possiblement aquesta sensibilitat amb la poesia la que fa que en introduir-se al món de la llengua i la literatura catalanes es fixe en la seua vessant poètica. Tot i la poca ortodòxia del seu aprenentatge —«He sigut un alumne terrible», assegurava tot rient, «no estudiava, i les conjugacions m’entraven per una orella i em sortien per l’altra. En Joan [Joan Llinàs, l’actual lector de català a la Universitat de Bucarest] necessitava molta paciència»—, va ser gràcies al seu treball com a traductor que poetes com ara Miquel Martí i Pol, Joan Maragall o Bartomeu Rosselló-Pòrcel han arribat al públic romanès. De mica en mica, i a base de treball de formigueta, Nicolae Coman s’ha convertit en un dels principals traductors —si no el principal— de poesia catalana al romanès.

Consulteu també l'article de Xavier Montoliu amb motiu del traspàs del Nicolae Coman:

javascript:nicTemp();