per Teresa Malé

Ramon Xuriguera i Parramona neix a Menàrguens (la Noguera) l’any 1901, narrador, assagista i polític. L’any 1919 acaba els estudis de magisteri a Lleida. Col·labora amb diverses publicacions, dirigeix la revista Lleida des del 1926 fins al 1928, any en què es trasllada a París. L’any 1930 torna a Catalunya i dirigeix el diari La Jornada. L’any 1934 és nomenat cap de Propaganda d’Esquerra Republicana de Catalunya. És membre fundador de l’Agrupació d’Escriptors Catalans (1936). L’any 1938 s’exilia a França. Mor l’any 1966 a Bergerac (Occitània).

Quan acaba el magisteri és destinat a Camarasa. L’any 1920 exerceix com a mestre a l’Escola Annexa de Lleida. L’any 1922 publica al diari El Ideal els primers articles escrits en català. L’any 1925, acabat el servei militar, publica els primers poemes a la revista Lleida. L’any 1926 assumeix la direcció d’aquesta revista, on impulsa la part literària i artística. Col·labora també amb el Diari de Mataró, Recull i Vida Lleidatana. L’any 1927 s’integra a la redacció del diari El País. L’any 1928 es trasllada a París per ampliar estudis i dóna classes d’espanyol a la Sorbona. Col·labora a L’Opinió, La Publicitat i Mirador. L’any 1930 torna a Catalunya per fer-se càrrec de la direcció del diari La Jornada, fet que compagina amb l’activitat política, com a membre d’Esquerra Republicana. L’any 1931 deixa la direcció del diari La Jornada per anar a Barcelona com a secretari de Joan Casanovas, que seria el futur president del Parlament de Catalunya. L’any 1935 participa en la creació del setmanari L’Horitzó. L’any 1951 és nomenat vicepresident de l’associació cultural Les Amis de l’Art.

Com a narrador Ramon Xuriguera publica, Volves grises (1931); Espills dormits (1932), un recull de nou contes que Xuriguera revisà l’any 1936 canviant el títol per Espills adormits; Desordre (1936); la novel·la Destins (1938), que fou publicada en plena Guerra Civil; Els Astruc (1941) i la novel·la curta Tres nits (1944).

Quant a la seva obra assagística, inclou una sèrie de biografies de polítics, dins de la col·lecció «Figures de la República», que començà a partir de 1933, la primera fou Casanovas. Publicà assaigs de caire polític, com ara La repressió contra els obrers a Catalunya i Goya, pintor del poble (1937). També publicà Els exiliats acusen (1930), L’aportació de l’occident català a l’obra de la Renaixença (1936) i La idea de l’home en la novel·la francesa (1961).

Per a Xuriguera la traducció complia una funció social, i com a impulsor de la cultura catalana arreu va voler traduir grans obres de la literatura francesa per tal que aquestes poguessin llegir-se en català. Xuriguera s’estrenà com a traductor l’any 1934 amb Els infants terribles de Jean Cocteau. L’any 1935 va traduir Masako de l’escriptora francesa d’origen japonès Kikou Iamata. L’any 1942 traduí la novel·la El gran Meaulnes d’Alain Fournier que, a hores d’ara, encara és inèdita. L’any 1943, en plena Segona Guerra Mundial, començà a traduir Madame Bovary de Gustave Flaubert. Les circumstàncies de treball foren complexes, exiliat i confinat al poble occità de Mouleydier, aïllat del món i, per tant, sense gaire recursos. En paral·lel preparà una conferència que va titular «Flaubert i Madame Bovary», que va impartir el 4 de juliol de 1946 a la Sorbona de París sota els auspicis de Cultura Catalana. De fet, aquest assaig constituiria el pròleg del llibre i Xuriguera se’n serví per contextualitzar i analitzar l’obra. Cal ressaltar que aquesta traducció, degut a la situació política, no es publicà fins al 1965. L’any 1966 traduí La nàusea de Jean-Paul Sartre i Una mort molt dolça de Simone de Beauvoir que fou el primer cop que es traduïa al català.

Per saber-ne més