SAÏD, BLANCA, FERRAN, CARLES, MALEK, JOANOT, HASSÈN, OSMAN, MAHOMET, i altres pirates. Al crit de Saïd se presenten precipitadament, invadint l’escena.

SAÏD: Minyons! Tothom ací! Deixeu les veles
i el timó: veniu tots! Mireu-los ara:
mireu los cristians; fregueu ses robes;
flaireu sa carn! Són los botxins que un dia
delmaren nostra raça! Avui, mireu-los:
se befen de nosaltres; nos escupen
amb sa bava apestosa, els miserables!
MALEK: Doncs revenja’t en ells. Jo vull la vida
del patró!
MAHOMET: La dels dos!
JOANOT (volent contenir a SAÏD):
Atura’t!
BLANCA: Pare!
SAÏD: Som cans per ells? Doncs com a cans de presa!
JOANOT (tractant de contenir als pirates):
Valen or!
SAÏD: Mare: aquí ja et sento!
MALEK: Morin!
JOANOT (a Saïd):
Disposa!...
SAÏD: D’esta gent?
BLANCA: Pietat!
SAÏD: Preneu-los.
JOANOT (amb molta energia, procurant contenir als pirates):
Jo sol!
SAÏD: No hi ha pas reixes; fills: són vostres!
(Hi ha algun pirata de part de Joanot. Volten tots, barallant-se, a Carles i Ferran, i se’ls emporten escala amunt entre el desgavell i la cridòria.)
BLANCA: Ah!
OSMAN: Morin!
JOANOT (lluitant):
Só el segon!
CARLES: Filla!
BLANCA: No!
FERRAN: Feres!
JOANOT (des de dalt de l’escala):
A mi!
(Desapareixen tots arremolinats.)