Olympia a mitjanit
Baltasar Porcel
Olympia a mitjanit
—Demà no podré venir a Sant Telm per estar amb tu, ho sento moltíssim, estimat. Però una amiga que adoro m’ha avisat d’improvís dient-me que arriba, és una amiga d’Islàndia a la qual fa molts anys que no he vist, ¡més de trenta! ¡I que bonic, fixa’t, ve a Mallorca per estar les dues plegades, oh! ¡Com ens agradarà, oh, recordar, aquelles il·lusionades jovenetes que érem! ¡Oh, la seva tímida i afectuosa veu per telèfon!
Sinibald Rotger, bosses sota els ulls i mal afaitat, el cigarret als llavis, la ronquera que li espessia la parla com si hi rodolessin pedrolins, es trobava telèfon també en mà darrere el taulell d’un botigó dedicat a la venda de ceràmiques quiques, biquinis virolats, càmeres fotogràfiques d’usar i llençar, barrets de palla mexicans, ulleres de plàstic desmesurades i de marca falsificada, calendaris de dones nues i espectaculars, llepades pintures de paisatges mallorquins amb ametllers florits de blanc i cales d’aigües verdes, ninos que figuraven rinoceronts galàctics armats de llançamíssils, ampolletes de colònia d’enganxifosa fragància oriental.
«Miami Beach» , es deia el botigó, situat en ple centre del Port de Pollença, un dels focus estiuencs de l’altre rovell de l’ou insular: el del gavadal turístic que per les costes de llevant i de ponent saturava frenètic Mallorca, ufana de considerar-se un indiscutible paradís terrenal de xivarri cosmopolita i ociós.”
Baltasar Porcel , Olympia a mitjanit Barcelona: Planeta, 2004.
