Baltasar Porcel
Solnegre
“Feia un sol que cremava el cul a les llebres. La processó, esburbada,
travessava el Pla cap a Puig Tortuga. Dins la llargària del Pla i de la calor de
la tarda d’estiu, la processó semblava una cuca esmorteïda.
Davant anaven els
al·lots i després els homes – Déu vos salvi Maria..., tots -, i llavors les
dones – Santa Maria...-. Els colors dels vestits de les al·lotes xisclaven al
sol, pesat. Darrera, darrera, rossegant els peus i negres, remugaven rosaris les
velles.
Al cap de la processó, un escolà magre portava una bandera roja,
destenyida, amb un sol negre brodat enmig. Al començament de les rengleres de
dones, una joveneta de cara de rap duia el penó immaculadament blau i polsós de
les Filles de Maria.
Un ca eivissenc anava d’ací d’allà, grinyolant quan algú
li clavava una potada.
A mitjan processó duien el sant. Era un Sant Tem
primatxol, més o menys d’un metre i mig, amb bàcul, mitra, capa pluvial, barba,
estola i el vaixell, ben fet i amb les veles de pedaç, a la mà esquerra. Era un
sant nou, tot de fusta, pintat de fresc i net.
No feia ni gota de vent. Els
quatre dies de pols del camí s’aixecaven al pas de la processó, i quedaven
immòbils en l’aire per damunt ella, darrera d’ella. Per entre els ametllers secs
d’estiu i el rostoll, les cigales tocaven la xeremia.
Pareixia que abocaven
el sol a senallades i de la terra calenta naixia la calitja, fent balluernes. Al
final del camí, llarg i dret, els pins de Puig Tortuga desafiaven, lluents, la
picor de sol d’hora baixa.”
Baltasar Porcel ,
Solnegre PORCEL, Baltasal. Solnegre. Barcelona: Edicions 62, 1982
