Darrer comunicat
J. V. Foix
Deu, cara al mar
Havíem sentit fressa de passos, darrere nostre, i de fulla seca petjada per algú que caminava fatigat i apressat a la vegada. Era el pintor Joan Miró que ens volia aconseguir. Duia una imatge policroma del Sagrat Cor, a cada braç, de 5 bastant pes. Ens va dir que cercava Déu i que s'havia hagut d'acontentar amb una aproximació. Un de la colla—un que sempre es deixa el tapaboques al penjador dels cafès—li va respondre que... a Déu, fort i etern, principi i fi de tot, geòmetra de l'absolut, omnipresent, el trobaria, a totes ho- 10 res i a tots països, de cara a mar, assegut, pacient i misericordiós, amb els vells i els jubilats, al banc dels si-no-fos.
J. V. Foix , Deu, cara al mar Darrer comunicat. Barcelona: Edicions 62, Col. Els llibres de l'Escorpí/Poesia 1, 1970 / Barcelona: Quaderns Crema, 1995.
