KRTU
J. V. Foix
Si venteja, corro, adelerat…
Si venteja, corro, adelerat, els camins irresolts de la carena. Cobejo grandeses i, amb els braços submergits a les blancors fulloses i els peus esquivant tolls, declamo, més alts que la polseguera, noms de sants, de reis i d’herois. De nit, quan les muralles de la vila bateguen convulses, segueixo, a les palpentes, placetes i carrerons, i amb llaunes velles imito el soroll de les tempestes. Del pregon dels rònecs s’ouen dolços gemecs. Només el carboner, que viu als afores, té un llum encès, estel perdut en un cel pretèrit. I prego a Déu, i ric.
J. V. Foix , Si venteja, corro, adelerat… KRTU. Barcelona: L'Amic de les Arts, 1932 / Barcelona: Quaderns Crema, 1983.
