Desglaç
Maria-Mercè Marçal
Maternitat
Des del principi no ha estat moneda fàcil
el teu riure. Quin pop
te n’ofegà l’esclat en el bressol?
Les guerres, ja ho sé prou, no són alegres.
I potser no he sabut, en terra de ningú,
plantar jardins oberts per als teus ulls...
Ni treva, ni quarters,
ni mapes coneguts, ni l’enemic amb rostre...
I tu menges, dissolta
en el meu pa, la guerra,
liquada en els meus ossos
i fosa dins la sang
que s’agleva en amor
difícil cap a tu.
el teu riure. Quin pop
te n’ofegà l’esclat en el bressol?
Les guerres, ja ho sé prou, no són alegres.
I potser no he sabut, en terra de ningú,
plantar jardins oberts per als teus ulls...
Ni treva, ni quarters,
ni mapes coneguts, ni l’enemic amb rostre...
I tu menges, dissolta
en el meu pa, la guerra,
liquada en els meus ossos
i fosa dins la sang
que s’agleva en amor
difícil cap a tu.
Maria-Mercè Marçal , Maternitat A: Desglaç, Barcelona: Edicions 62; Empúries, 1988, p.34.
