Ítaca
Konstandinos Kavafis
Konstandinos Kavafis
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui
llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els
Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereixis:
són coses que en el teu camí
no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció
escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els
Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb
tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades
d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que
els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i
comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i
banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de
perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i
aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu
destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts
anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs
guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a
fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has
fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les
Ítaques.
KAVAFIS, Konstandinos. Poemes, vol. II. Traduïts i anotats per
Carles Riba. Pròleg d’Alexis E. Solà. Barcelona: Curial, 1977, p. 71 i
73.
Traduït per Carles Riba
