Un matí de pluja
Ted Kooser
Ted Kooser
vestida amb un ponxo de niló negre esquitxat de pluja,
avança empenyent-se pel matí.
corbar-se de vegades endavant per tocar les tecles
i llavors alçar les mans, fent-se enrere per descansar,
i tornar a inclinar-se per tocar, just quan l’acord s’apaga.
És així com aquesta dona
toca les rodes, i alça els dits blancs i llargs,
els deixar flotar, i es corba una altra vegada per tocar
just quan la cadira s’alenteix, com si es fes un silenci.
Amb quina destresa fa els acords
d’aquesta música difícil que ja domina,
la cara xopa i bella en la seva concentració,
mentre el vent fa passar les pàgines de la pluja.
[Traducció amb Jaume Subirana]
Traduït per Miquel Àngel Llauger
