Estic tant fatigat del feix antic
Francesco Petrarca
Francesco Petrarca
Estic tant fatigat del feix antic
dels meus pecats I la meva
follia,
que temo defallir en la meva via
i caure en mans del meu pitjor
enemic.
Prou vingué a deslliurar-me un gran amic,
per summa i inefable
cortesia;
després volà lluny de la vista mia,
tant que mirar-lo és va i em
du fatic.
Però la seva veu ressona encara:
“Oh, els qui sofriu, aquest és el
camí;
si algú no us talla el pas, veniu a mi.”
Quin amor, o quin do, o quin destí,
em darà plomes com el colom
ara,
que, duent-me el repòs, m'alcin d'aquí.
Poesia italiana. Antologia del segle XII al XIX, Barcelona, Edicions 62 i “ La Caixa,” 1985, pàgina 78.
Traduït per Narcís Comadira
