però paguen impostos molt més baixos;

Hisenda de cada any els cobra menys

mentre els doblers els vessen dels calaixos.

Molta de gent inverteix en valors

i així tenen la dona seduïda;

jo tenc el compte a zero i va baixant…

però ningú no té na Margalida.

Molta de gent és més forta que jo

i tenen uns braons que fan basarda,

guanyen al tennis i guanyen al golf

i fan submarinisme cada tarda.

Molta de gent és més gràcil ballant,

i ho fan d’una manera distingida,

mentre que jo faig d’ós empardalat…

però ningú no té na Margalida.

Molta de gent sap més coses que jo

i porten registrades dins el crani

les fonts on beuen Riba i Verdaguer

i les propietats que té l’urani.

Saben el lloc que ocupa cada estel

a l’univers etern i sense mida;

jo ni veig clar que el món sigui rodó…

però ningú no té na Margalida.

En cervell, en fortuna i en encant

(com diu aquest poema que ja cansa)

hi ha un fotimer de gent amb qui és millor

que no intenti establir cap comparança.

Hi ha gent que tocaria que envejàs;

però jutjant què m’ha donat la vida

m’estim més que segueixi tot igual…

perquè ningú no té na Margalida.