Miquel Àngel Llauger
Visat núm. 31
(abril 2021)
(abril 2021)
M’agrada tocar, i vaig
tocant així com puc, tecles diverses del món literari: faig versos,
escric sobre literatura (he fet ressenyes i articles en mitjans
diversos), algunes vegades n’he ensenyada, formo part del consell
de redacció d’algun mitjà literari digital i parlo de llibres amb
els amics, que és una de les millors maneres de gaudir-ne.
També he tocat la tecla
de la traducció, gairebé sempre de poesia. Suposo que els que
escrivim hem de dir que l’obra pròpia és la part de la feina que més
ens satisfà, però de vegades tenc la temptació de dir que res no
m’ha fet gaudir tant com traduir versos. Tenc una tirada a allò
que els anglesos anomenen light verse i nonsense verse,
i tres dels meus volums de traducció pertanyen a aquesta família.
Però he traduït coses ben diverses, en una selecció que resulta de
la intersecció entre els meus gustos i les inclinacions o les
possibilitats dels editors amb què he treballat.
He practicat, amb
Jaume Bosquet i Jaume Subirana, la traducció a quatre mans, que és
una modalitat curiosa, només possible des de la complicitat personal
i literària, i que aconsellaria als traductors de poesia que
provessin. En traducció de poesia no hi ha receptes, però sí que
hi ha gustos personals: res no m’agrada tant com un poema de versos
ben comptats i rimes ben posades que es transforma, en català, en un
altre poema amb versos ben comptats i rimes ben posades.
Cada setmana
publico una traducció d’un poema que m’agrada, feta per mi o per
un traductor que m’agrada, a Anostrats.
