El llibre dels disbarats

Edward Lear
Edward Lear
Quatre limericks


Una dama tenia un capell

que es desfeia si hi ‘nava un ocell;

i va dir: “Tant me fa!

Si un ocell pot volar,

també pot descansar al meu capell!”



Això era una dama amb barbó

tan primet que semblava un fibló;

va portar-lo a esmolar

i amb una arpa assajà

de tocar mil cançons amb barbó.


Això era un vellard de Xangai

que era l’ho més prim que heu vist mai;

fins que un cop, per errada,

es mesclà amb la panada,

i enfornaren el vell de Xangai.



Això era un senyor que el seu nas

el ocells el prenien per jaç;

quan el dia finia

l’ocellada fugia

i alleujava el senyor i el seu nas.

Edward LEAR. El llibre dels disbarats. Martorell: Adesiara, 2016. Pàgines 29, 35, 113 i 135.

Traduït per Miquel Àngel Llauger

Miquel Àngel Llauger
Miquel Àngel Llauger, 2021