Vaig néixer l’any 1953 a Llardecans (Llorar de los Danes, segons un llibre de viatges espanyol del segle XVIII, i certament aquesta traducció fa plorar tant o més que un hipotètic Hogar de Canes).

Llardecans és un poble entre les Garrigues i el Segrià, entre Catalunya i la Franja d’Aragó, entre Àfrica i els Pirineus, entre Ibèria i Europa, dins del món. La meva ubicació és el planeta Terra, com ho hauria pogut ser Mart o Oyaummo, a l’estel Wolf424, a 3,68 anys llum de la Terra el dia 4 de gener de 1955. M’hauria agradat viure a les Illes Hespèrides, a l’Oceà Pacífic (118ºC 15’ 3’’ W, 47ºC 9’ S), però visc a Cervià de les Garrigues des de fa trenta anys.

Per què tradueixo? Per dialogar amb tothom (vull dir, amb qualsevol persona, encara que només sigui una), quan trobo alguna cosa que parli des de la meva terra per a tot el món. M’expresso en català i en la llengua terrícola coneguda erròniament amb el nom d’esperanto (de fet, es diu Lingvo Internacia). Aquesta llengua m’obre les portes i finestres més enllà de la clausura de les llengües europees.

Què he traduït fins ara de la literatura catalana? Els Cants d’Amor (60 poemes) d’Ausiàs Marc i La pell de brau de Salvador Espriu. També fragments del Llibre d’Amic e Amat, del Tirant lo Blanc, i d’altres llibres, però no han vist la llum. Han esdevingut somnis sense temps. Per què? Segurament perquè enmig de tantes provatures de traducció se’m va despertar, sense voler-ho, el desig o l’imperatiu ineludible d’escriure originalment, de vegades en català i d’altres en esperanto, i tot s’ha embolicat. Ha resultat que algunes obres meves, les he reescrites en tres o quatre llengües: català, esperanto, castellà, francès... Sobretot el Poemo de Utnoa, obra escrita originalment en Esperanto per Daa Roa, que és un dels meus alter ego, com s'acostuma a dir. Alguns la consideren una epopeia de caire modern, amb rerefons de ciència-ficció, emmarcada dins la tradició d’obres clàssiques d’aquest gènere d’arreu del món: l’Epopeia de Guilgameix, el Ramaiana, la Bíblia, la Ilíada, l'Odissea, l'Eneida, etc. Es publicà a Viena l’any 1993, aparegué en versió catalana a Lleida amb el títol de La gesta d’Utnoa, en hexàmetres ribians, però en forma visual de prosa, l’any 1996, i en castellà a Miraflores de la Sierra (Madrid), en versos blancs anisomètrics, l’any 2018. Altres obres atribuïbles fins a un cert punt a l’autor que aquí es presenta són: Karnavale (1997), L’enigma de l’ar@nya (2000), Carnestoltes (novel·la disfressada) i altres relats (2003), El manuscrit de Jules Verne (2003), Terre-Noire / Terranegra, publicada només en versió castellana, Tierranegra (2016), per la Sociedad Hispánica Jules Verne.