Els escorpins
Baltasar Porcel
Els escorpins
Vaig treure el tub de plàstic de la benzina i vaig començar a netejar-lo. Continuava furgant de qualsevol manera a la motocicleta. Al principi, quan la màquina se’m va aturar, esperava per ventura un miracle, o l’ajut de la casualitat per a engegar-la altra volta. No sabia res de mecànica. Però ja feia una estona que intentava vèncer el descoratjament – la por... -, desenroscant i roscant peces amb les meves mans, petites i plenes, brutes de greix.
La motocicleta s’havia aturat ja prop del final de la vall, en un revolt on el camí s’arrapava a ala muntanya entre uns pins alts i gruixuts i els obscurs garrofers. Darrera nostre, la carretera baixava pel centre de la vall, llarga i estreta, tacada pel fullam verd pàl·lid, estiuenc dels ametllers. Dos pujols rocallosos, plens de palmeres i d’argelagues, separaven la vall de la platja i del poblet de Sant Tem. Després, la mar. I sorgint d’ella l’illa de la Dragonera, poderosa i pelada, negrosa, amb les crestes retallades contra l’horitzó.”
Baltasar Porcel , Els escorpins Barcelona: Edicions Proa, 1965
