Les primaveres i les tardors
Baltasar Porcel
Les primaveres i les tardors
“La ventada de llebeig sacsava la nit, ample rugit intermitent, els
arbres un invisible espasme. I a la fogaina regolfava, retornava
llavors el fum i s’escampava en tumultuoses bafarades, la vasta sala
convertida en una remoguda massa d’espais sobtadament diàfans i
d’altres de nebulosa inconcreció. Fumassa encrespada, tèrbola,
amenaçant. Les persones esdevenien ombres. Sonaven estossecs,
imprecacions. Algú corria a obrir la porta, les finestres, i aconseguia
així aclarir l’atmosfera. I aleshores emergien tots de bell nou, cada
Taltavul jove i vell, cada Taltavull proper i llunyà, fantasiosament
embolicats amb les darreres pelleringues de la fumera.”
Baltasar Porcel , Les primaveres i les tardors Barcelona: Proa, 1986
