Lola i els peixos morts
Baltasar Porcel
Lola i els peixos morts
“He vist Lola. Ha estat la primera vegada des del nostre trencament.
O millor seria dir des d’una prehistòria meva i seva que per a mi avui
ja sembla la de l’home de Cromanyó. Passa el temps i t’oblides de tot,
emocionalment és com si no ho haguessis viscut. Excepte l’odi o el
rancor: això et queda clavat, et lladruca amargament al fons de
l’ànima, bé, a la regió fonda, la incontrolada i determinant on borden
els grans gossos i ploren totes les criatures. Així, del passat només
conserves el que encara et fot, mentre el present és únicament
incertesa: no resulta estrany que l’home sigui un tabalot mig llosc.
Jo entrava avui al migdia en un d’aquests restaurants de plats combinats, a la rambla de Catalunya. L’atmosfera supurava humida i bruta; és la que converteix Barcelona i els meus cabells en una pelleringa mullada i sutjosa, gairebé com a la pel•lícula aquella de Blade Runner, amb les ciutats atapeïdes d’enganxifosos degotadissos perquè l’assumpte nuclear o el que sigui ha canviat el clima convertint-lo en un tèrbol crepuscle.
Encara que aquell transvestit que surt al film, ros i de gimnàstica bellesa, que figura haver estat fabricat científicament, està prou bé. S’hi podria practicar una cardada diguem-ne aerodinàmica. O és una transvestida? No ho recordo, però tant li fa si traga per davant o per darrera, tipus alhora morbós i estilitzat.”
Jo entrava avui al migdia en un d’aquests restaurants de plats combinats, a la rambla de Catalunya. L’atmosfera supurava humida i bruta; és la que converteix Barcelona i els meus cabells en una pelleringa mullada i sutjosa, gairebé com a la pel•lícula aquella de Blade Runner, amb les ciutats atapeïdes d’enganxifosos degotadissos perquè l’assumpte nuclear o el que sigui ha canviat el clima convertint-lo en un tèrbol crepuscle.
Encara que aquell transvestit que surt al film, ros i de gimnàstica bellesa, que figura haver estat fabricat científicament, està prou bé. S’hi podria practicar una cardada diguem-ne aerodinàmica. O és una transvestida? No ho recordo, però tant li fa si traga per davant o per darrera, tipus alhora morbós i estilitzat.”
Baltasar Porcel , Lola i els peixos morts Barcelona: Columna Edicions, 1994
