Magrana

Joan Navarro

El bes del bes
Que ell em bese amb els besos de la seua boca!
El càntic dels càntics de Salomó


Mira’m els ulls.

Mira com se’m desclouen els llavis.
Com il·luminen terres ignotes.
Turons i dunes. Boscos ombrívols.
Rius que s’escorren sota la pell.
Selves humides. Embadalides llunes.
Diamants dins del cau somnolent.  

Mira com se m’obren els llavis.
Com roden pel món del teu cos
i beuen feliços a l’ullal i a la font.
Com et besen els peus i les mans.
Les cendres de blat. El clot de la vida.
Les clares relíquies de tantes ferides.

Mire els teus ulls.

Mire com se t’obren els llavis.
Com em dibuixen al pit quaranta-sis
petxines de sal i de mel. Pèl de cotó.
Valls i bassiols plens d’aigua plujana.
Esferes de llum. Columnes adormides.
Jardins de l’hivern. Brocal de la set.

Mire com se’t desclouen els llavis.
Com em recorren camins i senderes.
Rutes secretes. Esplugues de foc.
Com em besen les puntes dels dits.
Els tossalets d’arena que el vent amuntega.
Els ulls captivats que miren al nord.

Mira’m els ulls: Mire els teus ulls.

Joan Navarro , El bes del bes A: Magrana, València: Brosquil, 2004