Dispara, Flanaghan!

Jordi Teixidor

Dispara, Flanaghan!
[Fragment de: «Episodi 4. Benvingut, ex-major»]


John: Us professo, amb una gran admiració, un xic d’enveja: aquí, la mamà s’oposa a la meva vocació per la carrera de les armes. Wayne, us ho prego, intercediu. Sé que m’esperen gestes glorioses. La nostra Història, tan curta encara, ha de ser escrita a punta de sabre, i jo, John Stewart, en vull ser un protagonista. Convenceu-la, major.

Wayne: Ex, ex-major! John, quins arguments puc esgrimir si jo mateix he abandonat? Míster O’Hara, es presenta el tirador John B. Wayne, del cos de protecció de la New Diligències Company, Inc. Crec que el Banc O’Hara ha sol·licitat escorta per a un transport especial.

O’Hara: Vós? Agraeixo a la Divina Providència que m’hagi enviat un home tan extraordinari. (Li estreny la mà.)

John: Com? Heu desistit de la vostra missió?

Wayne: El Setè de Cavalleria ja no extermina pells-roges, John. Els teníem acorralats, sabeu? Una tribu de potser quatre-cents. Sistemàticament, els anàvem liquidant un darrere l’altre. Finalment, les dones i les criatures. Una bona neteja, ho podeu ben creure! I quan torno amb la satisfacció de la feina ben feta, l’Estat Major em recrimina: ha estat una matança innecessària, un genocidi, em diuen. Genocidi? Eren roigs, senyors!, replico. Mireu, addueixen, Washington ha modificat la seva política, s’han adonat que tot eliminant pells-roges exterminem la mà d’obra indígena, és a dir, esclaus, i llavors cal importar negres. Serà més rendible convèncer els roigs dels avantatges de la integració. Esclau un pell-roja? I ca! Són massa orgullosos, i creuen, a més, que aquesta terra els pertany. Molt bé, m’indigno, si creieu que el major John B. Wayne ha de fer de missioner, aneu lluny d’osques. Exigeixo la llicència! Me la donen, i aquí estic.

John: Jo pregunto, com podem renegar l’ideal d’esbandir els bàrbars del territori de la Unió per unes raons purament econòmiques?

O’Hara: John, el bon vell temps dels grans ideals ja és aigua passada. Avui domina el vil materialisme!

Barbra (aixecant-se): Resignació, John.

O’Hara: Paciència, fill, un dia el món retrobarà la seva espiritualitat.

Wayne: Mentrestant cal mantenir-se alerta, car el sioux no es resigna.

John: Major, quan arribi el moment, em trobareu a punt. (L’abraça.)

Barbra (iniciant el mutis): John, se’ns farà fosc.


John fa petar els talons, es duu un dit al barret i surt darrere Barbra.


[Estrenada per la companyia El Globus, amb direcció de Pau Monterde, el 26 de maig de 1976 al Pavelló Municipal de Granollers.]



Jordi Teixidor , Dispara, Flanaghan! Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 28-29. Premi de teatre Ciutat de Granollers 1975.