La llum
Lucian Blaga
Lucian Blaga
envair el meu pit quan et veig,
¿no deu ser una espurna de la llum
creada el primer dia,
d'aquella llum tan assedegada de vida?
El no-res jeia en agonia
i flotava sol en la foscor quan donà
l'Impenetrable senyal:
"Que hi hagi llum!"
Una mar
i una tempesta folla de llum
nasqueren a l'instant:
hi havia una set de pecat, d'amor, d'aventura, de patiment,
una set de món i de sol.
On es perdé l'encegadora
llum d'aquells temps —qui ho sap?
Aquesta llum que sento
envair el meu pit quan et veig —meravella meva,
és potser l'última espurna
de la llum creada el primer dia.
BLAGA, Lucian. Els poemes de la llum [Poemele luminii].Barcelona: Cafè Central /Llibres del segle, 2016.
Traduït per Corina Oproae
