Al cap de poca estona va veure un vell que portava un feix de globus de colors. Caminava amb passes curtes al voltant del cercle i allargava un globus a cada nen. Poc després els nens van desfer el cercle. Tots brandaven els seus globus, agafant-ne amb força els llargs mànecs de plàstic. El vell va continuar entre les taules amb un somriure congelat a la cara. Repartia els globus de colors entre tots els nens. El xaval el va seguir decidit. Es va plantar davant del vell i el va fitar amb els ulls ben oberts. De prop es veia que portava coloret a les galtes. Al somriure també se li notava una vermellor artificial, reforçada pel gruix dels seus llavis humits i per la lluentor de la saliva. Li va donar el globus amb una reverència insinuada, els seus llavis es van bellugar, van cobrar vida. Després va girar cua i va continuar el seu camí.

El xaval dubtava si demanar un altre globus. Al final va decidir que amb un en tenia prou. Va mirar al seu voltant, per si de cas: no hi havia cap mena d’amenaça en l’ambient del restaurant. Res no havia canviat. Va tornar decididament al seu lloc d’abans, al costat de la porta. Un cop allà, es va girar, va repenjar la mà a la taula i va recórrer el restaurant amb la mirada. Li va semblar que era un bon moment i va agafar una llesca de pa de la cistella de plàstic posada a taula. La va guardar a la butxaca de la jaqueta que portava descordada i va tornar a mirar al seu voltant. S’amagava darrere el globus allargat que portava a la mà i gairebé ningú no podia veure-li la cara. Però ara el vell era molt a prop i les seves mirades es van trobar.

El xaval va recular i va sortir del restaurant a corre-cuita. Un cop fora, va ficar la mà a la butxaca de la jaqueta i va treure la llesca de pa. Aleshores es va adonar que el vell també havia sortit. Li quedaven només dos globus, que portava a l’alçada del pit, i la mirada del xaval el va torbar. El xaval el va mirar un altre cop, després va fer una ullada a la llesca i de sobte la va xutar fort cap als cotxes aparcats. Es va encaminar decidit en la mateixa direcció. Estava content de tenir un globus, i gratis. Però tenia gairebé 13 anys i no li feia tanta gràcia.

—Me l’has donat groc —va dir el xaval, quan va notar que el vell l’havia seguit de prop—. Jo el volia vermell.

—Vermell? —es va sentir la veu del iaio.

—M’agrada el vermell.

—No en tinc, de vermells —va lamentar el vell, i va fer un gest poc clar amb la mà—. Són els primers que s’acaben.

Feia més fred encara. Començava a nevar. Una de les escasses volves que planaven en l’aire va aterrar a la seva jaqueta. El xaval va moure l’espatlla i la volva va relliscar avall. Va ficar la mà lliure a la butxaca, amb el record de la llesca de pa, i va mirar el vell per sobre l’espatlla. Va deixar anar el globus, va esperar que es situés a una alçada còmoda i el va xutar amb la punta de la vamba. El globus es va allunyar volant.